El dia q vaig decidir quedar-me en Merlot va ser un dia ple d'emocions.
Feia dies que li donava voltes a la idea de tenir un cavall propi però com no tenia idea de quines despeses comportava em feia una mica de por.
Així q un dia, despres que algú em fes la reflexió que si era el q realment desitjava que ho tirés endavant que la vida són quatre dies..,vaig preguntar a la propietaria quin preu tenia aquell potro i quan em costaria tenir-l'ho allà.
Així que només em quedava comentar-ho a en Jordi( ja que ell també tenia a dir alguna cosa)....
Carregada de nervis i il.lusions li vaig fer una foto i vaig marxar cap a casa.
Un cop vaig arribar a casa, li vaig dir a Jordi:"he vist un potro...i m'agrada molt....i me'l deixen bé de preu...i....a tu q et sembla si me'l compro???"
.....
I ell em diu:"no se tu mateixa..si t'agrada comprate'l..."
En aquell mateix moment una munió de llàgrimes van començar a baixar per les galtes...i el pobre Jordi em deia:" però perquè plores??
...tinc el meu cavall!!!!!
Als meus pares la presentació va ser una mica diferent: un misatge amb una foto al mobil on deia: em dic Merlot i soc el nou component de la familia!!!
El retorn a aquest misatge va ser una trucada on em van dir: que vols dir amb aquest misatge??t'has comprat un cavall???estas com una cabra!!!
I jo ...per variar...vaig tornar a notar q em queien les llàgrimes d'emoció..i a frase no va variar massa de l'anterior...però perquè plores??
....perquè tinc el meu cavall!!!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario