Entre els diferents amics imaginaris que pots tenir a l'infantesa, hi havia un cavall blanc amb el qual vivia grans aventures... i la veritat es que no puc determinar perquè em vaig sentir atreta per aquests animals ja que mai havia tingut contacte amb ells...
Crec que una part de la culpa el té el meu avi Miquel, que es un apassionat dels animals!!!
El meu primer contacte amb un cavall va ser a casa d'un cosins que en tenien un, deuria tenir uns 6 o 7 anys, i a la que vaig saber que en tenien un em vaig escapar a les quadres i em van trobar a sobre d'ell ... així que no van tenir més remei que dur-me a fer un vol!!
Durant molts anys no vaig tenir contacte amb els cavalls, però sovint somiava que galopava per camps verds o per la platja amb aquell cavall blanc de la meva infantesa.
Al cap de molt anys, concretament a la universitat, vaig tindre la primera oportunitat de tornar a muntar a cavall ja que un dels crèdits de lliure elecció que es feia era: "iniciació a l'equitació"i sense ni pensar-m'ho m'hi vaig apuntar. Eren 20 sessions, tots els dimarts i dijous a Serinyà, que esperava amb unes ganes boges que arribes l'hora i anava contant amb molta pena els dies que em quedaven de curs.
En aquell curs vaig montar una euga torda que es deia Zara i que em va aportar uns dies molts grans de felicitat i moltes ganes de continuar muntant.
Al cap de dos anys, i a Lleida estudiant la carrera superior, per casualitat van tornar a fer un curs d'equitació i allà hi vaig tornar a practicar durant uns dies aquests meravellos esport.
Però amb tot això no en tenia prou...
No hay comentarios:
Publicar un comentario