Merlot

Merlot

martes, 5 de junio de 2012

Cavalls!!!

Aquests són alguns cavalls que en un moment o altre van formant part de la meva vida:

1.La Gala i l'Imperio: amb ell vaig començar a trotar i amb ella a galopar

2.En rec: va estar poc temps a hípica però em va ajudar a perdre la por a sortir a passejar sola..i quins pasejos q feiem!!

3.En Barri: un cavall molt divertit i molt molt guapo!!vaig disfrutar molt muntant-lo.

4.La Perla: la primera euga q vaig montar a hipica Pot.Esta molt agermanada amb una altre euga q es diu Cristal.

5.Cristal: aquesta euga es una pasada..te caracter pero es molt noble.M'encanta perque es petitona i te molta marxa pero no s'espanta de res.

6.La Furia: Es una de les eugues q més m'ha ensenyat.Ningú la volia montar perque era força llunatica, pero amb mi (i despres de guerrejar una estona) es portava molt bé, i era molt còmode.Sempre he anat amb ella a les cavallades i a tot arreu...De fet mentre va creixent en Merlot ella ha estat la meva euga.Jo crec q ella m'estimava i jo a ella també.Però un dia la van vendre i em vaig tindre q despedir d'ella( sense paraules de la pena q em va fer)





 
7.La Tramuntana:una euga molt semblant a la furia pero una mica mes poruca..sen va anar a França.
8.La Baquera
9.La Yegüi
10.L'Atila: sóc la seva tieta... amb això ho dic tot!!!Es el cavall agermanat amb en Merlot i que s'han criat junts, es com si fos el meu.

11.El Domino
12.El Galan

 13.El Campanilla(alias Campa)



14. L'Enologo: el primer semental amb el qual m'he senti segura, una pasada de cavall, i amb el qual vaig anar a una cavallada.

miércoles, 30 de mayo de 2012

La presentació a tothom!!!

El dia q vaig decidir quedar-me en Merlot va ser un dia ple d'emocions.
Feia dies que li donava voltes a la idea de tenir un cavall propi però com no tenia idea de quines despeses comportava em feia una mica de por.
Així q un dia, despres que algú em fes la reflexió que si era el q realment desitjava que ho tirés endavant que la vida són quatre dies..,vaig preguntar a la propietaria quin preu tenia aquell potro i quan em costaria tenir-l'ho allà.
Així que només em quedava comentar-ho a en Jordi( ja que ell també tenia a dir alguna cosa)....
Carregada de nervis i il.lusions li vaig fer una foto i vaig marxar cap a casa.
Un cop vaig arribar a casa, li vaig dir a Jordi:"he vist un potro...i m'agrada molt....i me'l deixen bé de preu...i....a tu q et sembla si me'l compro???"

.....

I ell em diu:"no se tu mateixa..si t'agrada comprate'l..."

En aquell mateix moment una munió de llàgrimes van començar a baixar per les galtes...i el pobre Jordi em deia:" però perquè plores??

...tinc el meu cavall!!!!!

Als meus pares la presentació va ser una mica diferent: un misatge amb una foto al mobil on deia: em dic Merlot i soc el nou component de la familia!!!
El retorn a aquest misatge va ser una trucada on em van dir: que vols dir amb aquest misatge??t'has comprat un cavall???estas com una cabra!!!
I jo ...per variar...vaig tornar a notar q em queien les llàgrimes d'emoció..i a frase no va variar massa de l'anterior...però perquè plores??

....perquè tinc el meu cavall!!!!!!








lunes, 21 de mayo de 2012

Tot comença una nit de Sant Joan...

La veritable historia comença una revetlla de Sant Joan, quan entre petards, coca i cava, vaig prendre una decisió que em portaria fins a dia d'avui moltes noves experiències i algunes frustracions, però que convertiria el somni de la meva vida en realitat.

Aquella mateixa nit vaig decidir que buscaria una hípica propera a Figueres on pogues anar a aprendre a muntar a cavall i m'aproximes una mica més a aquests animals que tant admiro.
Dit i fet, el mateix dia de Sant Joan vaig trucar a Hipica Pot d'Empuriabrava i vaig quedar per a poder fer la primera classe d'equitació.

Havia quedat el dia 25 a les 16h, i aquell dia va ser etern fins que va arribar l'hora... allà vaig començar montant la Perla, una euga castanya que té un caràcter una mica llunàtic però que es va portar super bé amb mi. A partir d'aquell dia vaig començar a fer classes de forma rutinària durant l'estiu. També vaig muntar un altre cavall que es deia imperio i que el seu nom ja diu molt d'ell.

Un d'aquells dies em varem deixar una euga que em robaria el cor per sempre, la Nina, una euga torda preciosa, bona i carinyosa, que em va ensenyar moltes coses q avui sé.

Però un dia aquesta euga va marxar, ja q tenia un altre propietari i em vaig tindre q despedir d'ella perque no me la podia comprar...era masa cara!

Ara bé, un 24 d'agost, i per sorpresa meva, em varen presentar l'ultim polli d'aquella euga que em tenia el cor robat...i no se com explicar-ho amb paraules ..però des d'aquell moment vaig saver q aquell era el meu cavall!!!

Tenia uns 4 mesos aproximadament i la seva història era d'un animal que havia lluitat des de el primer dia per la seva vida.






Tot comença amb un somni.....

Ja des de petita somiava amb els cavalls, ... entre els meus ninos sempre hi havia un "mi pequeño pony", el cavall de la Barbie o els cavalls dels playmobils...
Entre els diferents amics imaginaris que pots tenir a l'infantesa, hi havia un cavall blanc amb el qual vivia grans aventures... i la veritat es que no puc determinar perquè em vaig sentir atreta per aquests animals ja que mai havia tingut contacte amb ells...
Crec que una part de la culpa el té el meu avi Miquel, que es un apassionat dels animals!!!
El meu primer contacte amb un cavall va ser a casa d'un cosins que en tenien un, deuria tenir uns 6 o 7 anys, i a la que vaig saber que en tenien un em vaig escapar a les quadres i em van trobar a sobre d'ell ... així que no van tenir més remei que dur-me a fer un vol!!
Durant molts anys no vaig tenir contacte amb els cavalls, però sovint somiava que galopava per camps verds o per la platja amb aquell cavall blanc de la meva infantesa.
Al cap de molt anys, concretament a la universitat, vaig tindre la primera oportunitat de tornar a muntar a cavall ja que un dels crèdits de lliure elecció que es feia era: "iniciació a l'equitació"i sense ni pensar-m'ho m'hi vaig apuntar. Eren 20 sessions, tots els dimarts i dijous a Serinyà, que esperava amb unes ganes boges que arribes l'hora i anava contant amb molta pena els dies que em quedaven de curs.
En aquell curs vaig montar una euga torda que es deia Zara i que em va aportar uns dies molts grans de felicitat i moltes ganes de continuar muntant.




Al cap de dos anys, i a Lleida estudiant la carrera superior, per casualitat van tornar a fer un curs d'equitació i allà hi vaig tornar a practicar durant uns dies aquests meravellos esport.

Però amb tot això no en tenia prou...